Parella, Sexualitat, Vida de Parella
La manca d’interès pel sexe
Índex de continguts
Què és el desig sexual
Hi ha diferents definicions que intenten precisar el concepte de desig sexual i gairebé totes tenen en comú referir-se a un impuls de caràcter instintiu i/o psicològic que incita la persona a la conducta sexual.
El desig sexual és determinat per una sèrie de factors de caràcter biològic, psicològic i social.
Des del punt de vista biològic, el desig està estrictament relacionat amb l’equilibri hormonal: andrògens a l’home i estrògens a la dona. La determinació biològica d’aquest tipus de desig queda palesa en alguns trastorns cromosomàtics que produeixen una inhibició permanent de l’impuls sexual; per exemple, la síndrome de Klinefelter als homes i la síndrome de Turner a les dones.
Hi ha uns tests psicològics que permeten estimar la presència i intensitat del desig sexual, però no és possible mesurar-ho objectivament. Cal no confondre el desig sexual amb la presència de pràctiques sexuals. Tenir conductes sexuals pot ser un indicador de desig sexual (i no sempre), però no són qüestions plenament identificables.
El desig sexual no és sempre constant
Al llarg de la vida, les persones passem per diferents etapes pel que fa a l’impuls sexual. Tampoc no tots tenim el mateix grau de motivació en etapes similars. La intensitat del desig varia molt d’una persona a una altra i, en una mateixa persona varia en diferents etapes de la seva vida, o en diferents situacions.
És completament normal, per tant, que tinguem alts i baixos en el nostre interès pel sexe.
En aquest sentit, és important diferenciar entre passar per una etapa d’interès escàs pel sexe i l’aversió sexual. Aquesta última és un trastorn psicològic caracteritzat per una por irracional i paralitzant cap a la conducta sexual. Aquesta fòbia impossibilita de forma permanent el gaudi de la sexualitat i requereix l’oportuna teràpia psicològica per tornar la persona a la normalitat en el fet sexual.
Hi ha diferències entre homes i dones?
Una dona sana i un home sa han de tenir un grau de desig sexual que, tan individualment com en relació amb la seva parella, visquin com a suficient i gratificant. No hi ha un nivell universal que determini el que és “normal”, atès que estem fonamentalment davant d’una qüestió subjectiva.
L’home i la dona no es diferencien quant a la presència o no de desig sexual, o quant a la intensitat d’aquest.
Sí que hi ha diferències entre tots dos sexes en la manifestació del desig sexual, és a dir, quant a ritme i la forma de realitzar les pràctiques sexuals.
Tradicionalment, l’home podia canalitzar el seu desig en una manifestació sexual individual o en parella d’una manera molt ràpida i sense més preàmbul que la pràctica sexual en si. Per la seva banda, la dona requeria un entorn sentimental afectiu on se situés la conducta sexual. Podia passar que l’home incités de forma immediata i ràpida la dona a tenir un acte sexual i no respondre aquesta amb la mateixa urgència i interès. En aquests casos, l’home podia interpretar-ho com a manca de desig sexual, quan el que realment passava era una simple descoordinació entre els ritmes de resposta sexual.
Tradicionalment, dèiem. La realitat és que els darrers temps han vist acostar-se les conductes sexuals d’home i dona, diferenciant-se cada cop menys el ritme i la forma de les pràctiques sexuals.
En qualsevol cas, sigui la diferència profunda o no, cal adaptar-la de manera que tots dos puguin desenvolupar el seu impuls sexual i que ningú no acusi l’altre d’escassetat de desig o manca d’amor o afecte.
Com pots detectar si el teu impuls sexual està inhibit
Hi ha diversos indicadors que podrien assenyalar que passes per una etapa de desig sexual inhibit. Com més acusada sigui la presència dels indicadors, més inhibició existeix i més interès hauries de tenir per posar-hi solució.
Alguns dels indicadors són:
- No tens fantasies sexuals, ni pensaments sobre temes sexuals, et consideres no apassionat o sense atractiu físic o sexual.
- Repel·les les relacions, no les inicies mai, rebutges les aproximacions de la teva parella, inventes excuses per no tenir relacions.
- No gaudeixes de les relacions sexuals, no t’hi concentres durant la seva pràctica, les consideres prescindibles a la teva vida de la teva relació.
- Tens desacords freqüents amb la teva parella quant al grau de desig sexual o la freqüència de les relacions.
Es considera que el desig sexual està inhibit i és un trastorn personal i/o de parella si aquesta inhibició es presenta de manera permanent i perllongada i es viu com un problema que impedeix una vida sana. Hi ha fins i tot qüestionaris que avaluen el desig sexual inhibit.
Què causa un desig sexual inhibit
Si passes per una etapa d’interès escàs pel sexe, que vius com a preocupant i insatisfactòria, o és la mateixa parella la que considera que el problema existeix en la vostra relació, hauríeu d’investigar-ne les possibles causes. A continuació n’exposem algunes.
- Com a primera mesura cal descartar qualsevol causa orgànica o mèdica: síndromes de Klinefelter o Turner (que són anomalies cromosòmiques), anèmia, anorèxia nerviosa, cardiopaties, tumors, consum de drogues, ingestió de determinats fàrmacs (com a anti-, etc.)
- També cal comprovar si hi ha alguna disfunció sexual, com la disfunció erèctil o problemes d’ejaculació en l’home i problemes d’excitació o anorgàsmia en la dona.
- Si hi ha causes psicològiques personals: manca d’interès pel sexe per experiències negatives passades, orientació sexual no definida o no autoacceptada, alteracions psicològiques com la depressió, manca d’aprenentatge de les conductes sexuals com a experiències agradables.
- Possibles causes a causa del tipus de relació que tens amb la teva parella: manca de comunicació, diferències en la manera com enteneu la relació sexual, canvis físics, psicològics o estètics d’un dels dos que puguin inhibir l’altre, patrons de comportament sexual rígids i/o monòtons, ús de la conducta sexual com a element de control de l’altre…
Com recuperar l’interès pel sexe
En primer lloc, cal analitzar si l’origen d’aquesta manca d’interès és una causa orgànica o una possible disfunció sexual, i sotmetre’l al tractament mèdic o psicològic oportú.
Si el problema és una afecció psicològica individual, exploreu-la i veure possibles solucions, sense menysprear l’adequació d’una teràpia psicològica.
Si el problema està en la relació de parella, prestar especial atenció en els aspectes següents:
- Comprovar que compartiu la idea que la sexualitat és una experiència comuna i gratificant
- Millorar els nivells de comunicació de la parella, parlar dels vostres gustos, dels problemes mutus, de les expectatives de la sexualitat.
- Heu de mantenir una actitud oberta a un possible canvi dels vostres comportaments, estar disposats a posar en pràctica noves formes de relacionar-se, posar especial atenció en els gustos i maneres de respondre de l’altre, ser receptiu a les vostres necessitats…
- Assumir que els problemes sexuals, quan n’hi hagi, són responsabilitat de tots dos i no només el problema d’un.
Arribat el moment, si els esforços de tots dos no milloren la percepció del desig sexual com a normal i satisfactori, acudir a la consulta d’un professional de la psicologia de parella.
