Salut i medicina

Mal alè: 7 coses que el poden causar

El mal alè, o l’halitosi en termes mèdics, pot ser un problema amb conseqüències personals en l’esfera social, encara que, en alguns casos, no és sinó una obsessió que, portada a l’extrem, s’anomena halitofòbia, i que es definiria com la por de tenir mal alè quan, en realitat, no n’és el cas.

A banda d’aquests casos, s’estima que fins a un 25 % de la població té regularment aquest trastorn. A continuació,n’ enumerem les causes més freqüents, i què pots fer per tal d’evitar-lo.

Com pots comprovar si et fa pudor l’alè

Hi ha un test molt simple. Llepa’t el dors de la mà i deixa que s’eixugui. Ensuma’l i, si detectes que fa una olor irregular, pot ser que l’alè també et faci aquesta pudor i tinguis halitosi. Un altre senyal revelador és si tens a la llengua una mena de recobriment d’aspecte encoixinat i de color blanquinós.

Ara bé, per sortir de dubtes (val més no demanar-ho a cap amic...) hi ha un test que fan els dentistes amb un dispositiu que es diu halímetre.

Què causa el mal alè

Hi ha set factors que el poden causar:

1. Mala higiene bucal

Probablement n’és la causa més freqüent, i prové de l’excés de bacteris a la cavitat bucal. Aquests bacteris descomponen les restes de menjar, i generen compostos de sofre, que fan una pudor com d’ous podrits.

Què hi pots fer: sigues més meticulós amb la higiene dental. Raspalla’t les dents i renta’t la boca almenys dos cops al dia, i procura especialment que la llengua quedi neta (sobretot per la part de sota), que és on els bacteris tenen tendència a acumular-se. Si portes pròtesi dental (dentadura postissa) i no la rentes a consciència, o si no s’ajusta bé, també pot ser que els bacteris s’hi acumulin. Ves al dentista i a l’higienista dental cada sis mesos, per fer-t’hi una revisió semestral.

2. Plats molt aromàtics

Per exemple, amb all, que és una aliment que fa que l’alè desprengui una olor molt intensa. I no és perquè n’hagin quedat restes a la boca (que potser s’ha raspallat a fons), sinó perquè els compostos químics residuals de la digestió de l’all s’alliberen a la sang i s’expulsen pels pulmons. Les cebes, les cebes tendres o els porros són tots “cosins” de l’all, i poden tenir efectes anàlegs.

Què hi pots fer: poca cosa s’hi pot fer per tal d’evitar-lo, però la moral del conté és que cal evitar de menjar-ne quan tinguis cap acte en societat, com ara una cita o una entrevista de feina. Hi pot ajudar una bona raspallada bucal, però amb la digestió apareixerà la pudor. També et pots beure un got de llet, que en pot neutralitzar els components que causen la pudor.

3. Boca seca

El mecanisme del cos per eliminar els bacteris i ajudar a mantenir la boca neta és la saliva. Sovint passa que es té mal alè a l’hora de llevar-se, perquè durant el son la producció de saliva disminueix. Encara és pitjor pels qui dormen amb la boca oberta, fet que –no se’n sap la raó– és més freqüent en les dones que en els homes. Hi ha alguns medicaments que també poden produir sequedat bucal.

Què hi pots fer: beure molta aigua, que ajuda a mantenir la boca hidratada. També pots menjar fruita i verdures crues, que augmenten la producció de saliva. Renta’t la boca entre els àpats, però amb un col·lutori que no contingui alcohol, atès que això et pot ressecar la boca i seria pitjor el remei que la malaltia.

4. Reflux

Com ja és sabut, es parla de reflux (ras i curt, o més concretament reflux gastroesofàgic) quan el menjar circula en sentit contrari sortint de l’estómac, és a dir quan torna a l’esòfag. No és clar per quin motiu passa; de fet, l’associació entre reflux i mal alè no va més enllà d’una associació sense relació causal, però ocorre en molts casos.

Què hi pots fer: controlar el reflux, que és un pas més per prevenir el mal alè. Els desencadenants habituals del reflux solen ser el cafè, les begudes carbonatades, la xocolata, la llimona, l’alcohol i els àpats greixosos o pesats, sobretot abans d’anar a dormir.

5. Dietes sense hidrats de carboni

Les dietes molt restrictives pel que fa als hidrats poden propiciar un alè que fa pudor d’acetona (n’hi ha que la descriuen com una fortor de fruita podrida), pel fet que el cos, com que crema fonamentalment greixos –per manca de carbohidrats– produeix compostos cetònics.

Què hi pots fer: replantejar-te una dieta tan restrictiva. La dieta recomanada inclou que el 55 % de les calories provinguin dels hidrats de carboni; per tant, suprimir un dels nutrients bàsics (els altres dos són: els greixos i les proteïnes) no és apropiat. Abans de començar una dieta restrictiva, caldria que te n’informessis amb un professional en nutrició.

6. Excés d’alcohol

Quan beus, l’alcohol passa a la sang i s’expulsa de l’organisme per la respiració pulmonar: que es com recullen les dades els temuts alcoholímetres. Per això encara que et raspallis les dents o et rentis la boca no servirà de res, perquè la pudor no ve de la boca. A més a més, l’excés d’alcohol asseca la boca, la qual cosa és, al seu torn, una altra causa de mal alè.

Què hi pots fer: Evita de beure en dejú, i menja mentre beguis, de manera que s’alenteixi l’absorció de l’alcohol. Beu un got d’aigua entre copa i copa, a fi d’evitar la deshidratació indesitjable que provoca l’alcohol.

7. Problemes nasals

Les rinitis al·lèrgiques o l’excés de flegmes o de flux nasal poden ocasionar pudor a la boca.

Què hi pots fer: intenta solucionar el problema nasal, i possiblement reduiràs el mal alè. Si beus aigua sovint, potser aconsegueixes de reduir la ragera nasal. Prova de reduir, també, la ingesta d’aliments que produeixin flegmes, com ara els làctics.

Uns quants consells

Prova aquests trucs:

  • Mastega fulles de julivert o de menta, els olis de les quals ajuden a neutralitzar-ne la pudor, com fa un desodorant. També van bé els xiclets (sense sucre, és clar).
  • Menja almenys cinc peces de fruita o verdura al dia. Fan augmentar la producció de saliva.
  • Si el mal alè s’acompanya d’altres símptomes digestius, com ara la inflor, els gasos o el restrenyiment, es podria tractar d’un mal equilibri bacterià a l’intestí, més que no pas a la boca. Centra’t, si s’escau, a solucionar el problema digestiu anant al metge, en cas que sigui necessari.