Actualitat sobre salut

[...] només el 12% de la població practica exercici físic de forma adequada. [...].

[...] són tantes les dades que avalen els beneficis de l'exercici que l'activitat física s'ha de receptar des dels centres de salut cada dia. I no només és bo per a qualsevol persona sana; també els pacients amb malalties cròniques, com bronquitis, hipertensió arterial, diabetis, càncer, obesitat, osteoporosi o artrosi, poden beneficiar-se de l'exercici físic. [...].

[...], l'exercici funciona a llarg termini, i per això cal ser constant. A més, es té constància que l'edat no és cap impediment per practicar exercici de manera regular i adaptat a les condicions de cadascú. És molt recomanable realitzar algun tipus d'activitat, com caminar a pas lleuger o córrer almenys quatre dies a la setmana durant, almenys, mitja hora. Convé començar de forma progressiva i continuada, i evitar aquesta pràctica habitual, però poc aconsellable de realitzar un gran esforç un sol dia a la setmana.

[...] les dones són més sendentàries que els homes i que, en canvi, els majors de 74 anys (27,2%) són els més actius, seguits pel grup d'edat d'entre 65 i 74 anys (26,7%). [...] la població jove és precisament la més sedentària. Els motius podrien ser un accés dificultós a instal?lacions adequades, i la manca de temps lliure suficient. El sedentarisme en les dones es deu, en la majoria dels casos, que solen disposar de menys temps lliure. El percentatge d'activitat física s'iguala entre sexes a partir dels 65 anys, etapa en la qual els fills ja han abandonat el nucli familiar o les persones grans estan jubilades, i disposen de més temps lliure.

Professor d'epidemiologia i nutrició de la Universitat de Harward i assessor del govern d'EUA, advoca per prevenir malalties mitjançant la dieta.

[...] assessora al govern del seu país per millorar la desastrosa dieta nord-americana i procurar que, a través d'ella, els ciutadans aconsegueixin conservar la seva salut. [...] Rimm s'ha mostrat partidari d'incrementar el consum de productes mariners a un mínim de tres cops per setmana.

Pregunta. Un dels seus últims treballs enalteix les propietats del peix per prevenir malalties cardiovasculars. Quines altres patologies pot evitar aquest aliment?

Resposta. Hi ha estudis molt prometedors sobre la degeneració macular [una de les principals causes de la ceguesa] i sobre el càncer de pròstata. No s'ha d'oblidar que és essencial per a les embarassades i per les lactants, ja que afavoreix el desenvolupament cerebral del fetus i del nounat.

[...]

P. Quins errors estem fent en la nostra dieta, a part de no prendre suficient peix?

R. Prenem poques fruites, verdures i llegums, els cereals no són integrals i ens estem equivocant a l'hora d'escollir les fonts de proteïnes; és a dir, molta carn roja i menys pollastre, carns magres o aliments marins.

P. No encertem!

R. Bé, vostès [els espanyols] encara ens porten avantatja. No estan tan obsessionats en reduir el consum de greixos, com als EUA; una pauta errònia, ja que hi ha lípids com els del peix, els fruits secs o l'oli d'oliva, que són molt beneficiosos.

P. Alimentar-se bé és car, però beneficia la salut. Que haurien de fer els governs per a conciliar ambdós aspectes?

R. Hi ha molts bons productes, com el peix, que tenen preus equiparables a d'altres menys saludables. Les autoritats haurien de ser creatives en molts altres sentits a l'hora de realçar l'atractiu dels aliments més beneficiosos.

P. Com per exemple...

R. La formació és una àrea en la que tenim molt a fer. Els hàbits nutricionals són molt difícils de canviar i, per si no fos prou, l'impacte de les transformacions es veuen després de dos o tres generacions fent les coses bé.

[...]

P. Els pares estan preparats per aquesta tasca?

R. No suficientment. Les dades indiquen que els coneixements nutricionals dels adults deixen molt que desitjar. Per ensenyar als petits primer tenim que posar-nos de valent instruint els progenitors i fer-ho de forma més clara i pràctica que ara.

[...] Els quatre consells clau que haurien d'observar les mares fins i tot abans de quedar-se embarassades són: parli amb el seu metge per tal que li faci una revisió per veure si pateix dolences com la diabetis, la rubèola o la grip; prengui una dosi diària d'àcid fòl·lic; eviti el contacte amb persones amb grip o patologies que causen febre, especialment durant el primer trimestre de gestació; i tingui precaució amb els medicaments sense recepta que consumeix.

Pot ser el somni de qualsevol dona en edat fèrtil: un anticonceptiu que es pugui prendre a diari, sense períodes de descans ni límit, i que inhibeix tot el temps la menstruació. Encara que hi ha crítics que ja han advertit de que la utopia pot acabar en desengany, l'Agència del Medicament d'Estats Units (FDA, en anglès) acaba d'aprovar la primer píndola anticonceptiva que elimina indefinidament els períodes. Començarà a vendre's amb recepta al juliol i de moment no té preu de sortida al mercat. Podria trigar entre sis mesos i un any a arribar a Europa.

[...]

La píndola funciona pel mateix sistema que les habituals: és un còctel d'hormones que impedeixen l'ovulació, i, per consegüent, la possibilitat d'ovular o de quedar-se embarassada. Això ha facilitat l'aprovació, ja que no conté substàncies noves els riscos de les quals es desconeixen.

[...]

La FDA defensa el nou producte aprovat i destaca que aquest contratemps sembla disminuir com més temps es porta sota el tractament. [...].

[...]

[...] els possibles efectes secundaris [...] són els mateixos associats amb la resta de píndoles de control de natalitat com l'augment de possibilitats de patir coàguls de sang, embòlies o atacs cardíacs. [...] al no tenir la regla cada mes, les dones que prenguin la nova píndola trobaran més difícil saber si estan embarassades en cas de que el mètode els hagi fallat, donat que la protecció contra l'embaràs de qualsevol anticonceptiu oral no és del 100%.

[...]

Enfront la revolució anunciada per la FDA hi ha dones que aixequen la veu i consideren que el nou producte perpètua tots els tabús -brutícia, vergonya, debilitat- associats a la menstruació i consideren que s'envia un mal missatge sobre el que se suposa el període en les vides de la dones.

[...]

La cocaïna no només té un efecte psicoactiu, sinó que també altera l'anatomia de les papallones de l'ànima, d'aquelles cèl·lules piramidals que constitueixen el principal tipus neural del còrtex cerebral. [...].

[...]

[...] en addictes a la cocaïna hi ha una reducció d'una altra zona del cervell, l'amígdala. També hi ha estudis que demostren que altera una regió cerebral denominada substància negra, que podria estar relacionat amb un major risc de desenvolupar Parkinson. S'ha observat que adults que abusen d'aquesta substància semblen tenir un major risc de desenvolupar la malaltia, mentre que dones embarassades amb aquest hàbit poden afavorir que els seus filla pateixin Parkinson en el futur.

Els símptomes d'aquesta malaltia es deuen a un trastorn del sistema nerviós central. Anomalies en el cervell i a la medul·la espinal són la causa de que els afectats tinguin una percepció alterada del dolor.

[...]

La fibromiàlgia, un trastorn de símptomes difosos, es caracteritza fonamentalment pel dolor en punt de tot el cos, acompanyat de signes depressius, trastorns de la son...

Inicialment es pensava que la causa podia trobar-se en els teixits perifèrics (un trastorn d'origen muscular), però les investigacions han anat demostrant que, en realitat, es tracta d'un problema en el procés de percepció del dolor que té les seves arrels en el sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal).

[...] Donada la complexitat de les seves causes, la fibromiàlgia s'entén millor des d'una perspectiva multidisciplinar i un enfocament massa reduccionista pot ser prematur", [...]. Igual que el tractament de la fibromiàlgia és multidisciplinar (des de fàrmacs antidepressius fins fisioteràpia), també les seves causes són una multitud de factors.

[...], s'ha vist que els fibromiàlgics (sobretot, dones) mostren diferències en els llindars de dolor. Encara que tenen una similar percepció per a estímuls normals (fred, calor...), el llindar en el que un estímul es converteix en dolorós és molt més baix.

Diversos processos en el cervell i la medul·la espinal presenten anomalies que explicarien aquesta percepció aberrant. [...]

A nivell medul·lar, s'ha registrat una major excitabilitat de les neurones que transmeten la informació nociceptiva (el senyal dolorós) al cervell. També semblen existir desajustaments en mecanismes descendents (pautes que mitiguen o inhibeixen el senyal dolorós), en l'activitat de les cèl·lules glials (activades per estímuls que indueixen el dolor i encarregades d'alliberar substàncies neuroactives) i en l'alliberament d'alguns neurotransmissors.

Tampoc s'ha aclarit la possible relació amb alguns trastorns psiquiàtrics, [...].

[...] Per ser eficaços, les futures teràpies de la fibromiàlgia han de respondre als mecanisme de dolor implicats en la patologia i en les malalties relacionades i, més probablement, a ambdues", [...].

Les últimes dades sobre l'ús excessiu de stents intracoronaris (malles d'acer que es col·loquen a les artèries per evitar que s'obstrueixin) comencen a passar factura a aquests dispositius als EUA. Segons publica The Wall Street Journal, durant abril la seva implantació disminuí un 10% respecte a març, quan es va donar a conèixer un assaig amb quasi 2.300 pacients amb cardiopatia estable que desvetllava que aquestes malles no aconseguien reduir el nombre de morts ni d'infarts en aquests malalts en comparació amb el tractaments farmacològic.