Portal de Salut Portal de Salut 

La informació més fiable sobre prevenció i salut orientada als pacients.

 
Assegurances de vida
 
 
Inici > Portal de Salut > Actualidad sobre salud

Actualitat sobre salut

Pàgines: 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21
20 Minutos
28 de novembre de 2006
Pàgina 5

Títol original: El asma afecta al gremio de peluqueras por los decolorantes
L'asma afecta al gremi de perruqueres pels decolorants

Un 4,5% d'enquestades presenten símptomes que podrien relacionar-se amb la dolença, causada pel persulfat.

El de perruqueres (15%) és el segon gremi després dels pintors (20%) afectat per problemes d'asma derivats del seu treball, d'entre els casos que até l'Hospital de la Vall d'Hebron.

L'agent causant podria ser la pols dels decolorants de cabell que entra per les vies respiratòries, causant, amb exposicions perllongades, la dolença, reversible quan es deixa d'inhalar el producte. Les clientes no sofreixen el mal per estar molt poc exposades al persulfat.

[...]

 
El Punt
27 de novembre de 2006
Pàgina 15

Títol original: Uns 700.000 catalans van al metge de capçalera més de catorze vegades a l'any
Uns 700.000 catalans van al metge de capçalera més de catorze vegades a l'any

Un 73% de la població catalana visita, amb més o menys freqüència, els centres d'atenció primària. La resta no hi va, perquè no té problemes de salut o perquè té contractada una pòlissa d'assegurances i, quan ho necessita, va a una consulta privada. L'ICS està intentant reordenar l'atenció als ambulatoris perquè les infermeres assumeixin més competències i a la vegada està posant en marxa altres iniciatives per evitar recaigudes dels malalts crònics i, d'aquesta manera, reduir les visites.

[...]

Els tècnics de l'Institut Català de la Salut han pogut constatar que en un petit grup, un 15% dels ciutadans que van a l'ambulatori, demanen visita amb el seu metge de família més de catorze vegades, encara que no han pogut determinar si el motiu d'aquestes visites és justificat o bé respon a necessitats no estrictament sanitàries.

[...]

Segons el director de la divisió d'atenció primària de l'ICS, cada dia un facultatiu ha d'atendre entre quatre i cinc visites "espontànies" -que són sol·licitades el mateix dia i d'urgència-, però, pel caràcter de la visita, "els professionals d'infermeria podrien assumir-ne perfectament tres".

[...]

 
La Razón
25 de novembre de 2006
Pàgina 34

Títol original: Licenciados en copas y 'botellones'
Llicenciats en copes i 'botellones'

Un estudi de la Universitat de València revela que el 80 per cent dels universitaris practica el "botellón" i pren cinc "cubates" per nit. Els homes beuen més que les noies.

L'estudi revela que la proporció d'universitaris que practica el "botellón", vuit de cada deu, supera paradoxalment el percentatge d'adolescents, quasi set de cada deu.

[...]

Els universitaris consumeixen una mitjana de 5,3 copes, amb una oscil·lació d'entre tres i sis. Els homes beuen més, amb una mitjana de 6,09 copes front a les 4,75 de les noies.

La professora Marina Gisbert, de la Universitat de València, va destacar que el "consum d'alcohol és el factor més influent als accidents de tràfic".

Entre el 30 i el 50 per cent dels homes i entre el 20 i el 25 per cent de les dones que han mort a la carretera presentaven taxes altes d'alcohol en sang.

[...]

 
La Gaceta
25 de novembre de 2006
Pàgina 37

Títol original: La primera vacuna para el cáncer de cuello prevendrá siete de cada diez casos
La primera vacuna per al càncer de coll previndrà set de cada deu casos

La primera vacuna per a prevenir el càncer de coll d'úter, que ja s'aplica a diversos països europeus i s'espera que estigui disponible a Espanya en 2007, evitarà el 70% dels casos d'aquest tumor, que és a Europa la segona causa de mort per càncer entre dones de 15 a 44 anys, després del de mama.

[...]

La científica colombiana Nubia Muñoz, que ha participat en el desenvolupament clínic de la vacuna va advocar en roda de premsa, per què la seva aplicació s'estengui a noies d'entre 11 i 13 anys [...] amb la possibilitat que s'ampliï al grup d'edat entre els 9 i els 25 anys a fi que es subministri abans de l'iniciació a l'activitat sexual.

[...]

Aquesta consideració obeeix al fet que el 70% de les persones sexualment actives podrien estar exposades als papil·lomavirus en algun moment de la seva vida, i les infeccions genitals pel virus del papil·loma humà són molt freqüents, sobretot a adolescents i adults joves, segons els experts.

[...]

 
El Mundo
25 de novembre de 2006
Pàgina 3

Títol original: ¿Me opero la hernia discal? Hacerlo no es indispensable
M'opero l'hèrnia discal? Fer-ho no és indispensable

Operar-se o no operar-se. Aquesta és la qüestió quan hom s'enfronta a l'intens dolor lumbar que pot ocasionar una lesió en un dels discos intervertebrals de la columna. Molts professionals propugnen passar pel quiròfan per posar punt i final a aquestes molèsties. Però no existeix evidència clara sobre els beneficis d'aquest tractament i se sap que moltes lumbàlgies agudes d'origen discal acaben millorant espontàniament amb el temps.

[...]

[...] els pacients que s'operen milloren més ràpidament, sobretot de la ciàtica, en unes setmanes, però al cap d'un o dos anys, la seva qualitat de vida, la seva funcionalitat i les molèsties que sofreixen són pràcticament equivalents a les dels que van rebutjar el bisturí i van buscar alleugeriment en l'activitat física i en els antiinflamatoris.

[...]

[...] en contra del què molts pensen i aconsellen als pacients, esperar no implica grans riscos que la lesió evolucioni desfavorablement.

[...]

 
El Mundo Salud
25 de novembre de 2006
Pàgina 2

Títol original: La exposición al tabaco en la infancia aumenta el riesgo de cáncer de vejiga
L'exposició al tabac a la infantesa augmenta el risc de càncer de bufeta

Tot i que és menys conegut que el de pulmó, el càncer de bufeta es en altre dels tumors que s'ha relacionat directament amb el consum de tabac. Un estudi europeu, amb participació espanyola, ha demostrat que l'exposició al fum de les cigarretes a la infància i a l'adolescència pot tenir efectes més perjudicials que els que provoquen aquestes substàncies a l'edat adulta.

[...]

Les anàlisis realitzades han demostrat que aquells que van començar a fumar abans dels 15 anys tenien un risc tres vegades superior de desenvolupar l'esmentat càncer en arribar a l'edat adulta.

[...]

[...] si abans s'atribuïa aquest risc al major nombre d'anys consumint els productes tòxics del tabac, cada cop existeixen més arguments per pensar que la sensibilitat a aquests carcinògens és més elevada els primers anys de la nostra vida. L'estudi destaca també que aquells que van ser fumadors passius a la seva infantesa mostraven fins a un 40% més de risc de patir càncer de bufeta a l'edat adulta que aquells que no van estar exposats a aquestes substàncies els primers anys de la seva vida.

[...]

El càncer de bufeta és el quart tipus de càncer més freqüent als homes de països occidentals i costa la vida cada any a unes 4.500 persones a Espanya.[...]

 
El Mundo
23 de novembre de 2006
Pàgina 38

Títol original: Los hijos de padres divorciados tienen un mayor riesgo de sufrir esquizofrenia
Els fills de pares divorciats tenen un major risc de patir esquizofrènia

Els nens nascuts en famílies que es trenquen abans que els fills hagin complert 16 anys tenen 2,5 més possibilitats de patir esquizofrènia en alguna etapa posterior de la seva vida que els que han crescut amb uns pares que s'han mantingut units. [...]

El risc es produeix si els nens han estat separats dels seus pares durant un any com a mínim, o si moren qualsevol dels progenitors, o ambdues circumstàncies. No s'aprecien diferències en funció de quin dels progenitors desapareix de la vida del nen, i el risc no decreix encara que el nen mantingui un contacte regular amb el progenitor absent.

Aquest descobriment, [...] desmunta la teoria de que l'esquizofrènia i les psicosis tenen un origen purament genètic, [...].

[...]

[...] la separació o pèrdua d'un dels dos progenitors o de ambdós abans dels 16 anys s'associava amb un increment de dos o tres vegades del risc de psicosi [...].

[...] no està clar si això es deu a les tensions derivades de la separació dels pares, dels mals tractes que solen precedir a les separacions o a la pobresa que en la major part de els casos va associada a les separacions.[...]

 
21 de novembre de 2006, Metro
Pàgina 3

Títol original: La diabetis amenaça el 15% de nens obesos
La diabetis amenaça el 15% de nens obesos

La malaltia no existia fa uns anys entre els menors catalans.

L'obesitat s'ha convertit en un greu problema de salut per als nens i joves catalans. Cada vegada hi ha més menors amb sobrepès, un 14% segons les últimes dades, però també apareixen malalties fins ara inexistents en aquests grups d'edat. Així ho van alertar ahir els experts del Centre de Salut Nutricional per a la Infància i l'Adolescència de l'Hospital Sant Joan de Déu [...].

[...]

[...] "cada vegada s'anirà a més, ja que l'obesitat infantil va en augment". [...] aquesta provocarà complicacions en la salut dels afectats -com problemes oculars, renals o del fetge- quan tinguin 30 anys, en comptes dels 60 anys, com era habitual.

[...] alertar dels problemes psicològics, sobretot d'autoestima, que tenen els menors obesos, ja que pateixen un rebuig molt gran a l'escola.

 
La Razón
19 de novembre de 2006
Pàgina 4

Títol original: El estrés deprime y mina las defensas
L'estrès deprimeix i mina les defenses

Dormir més i gaudir de l'oci a l'aire lliure formen el binomi perfecte per ajudar a l'organisme a recuperar-se de la fatiga i la monotonia del treball. Els experts aconsellen desconnectar de tot per evitar els efectes negatius.

Constitueix la malaltia de l'era moderna. L'estrès afecta de forma global a tot l'organisme. El sistema nerviós, el metabolisme, el cardiovascular i l'immunològic veuen alterats el seu normal funcionament per les conseqüències d'aquesta patologia que pateix prop del 30 per cent dels treballadors espanyols.

[...]

La desorganització d'horaris, les rutines exigents i l'acumulació de tasques acaben minant les nostres defenses. [...]

[...]

Tres són les fases recorregudes. La primera d'elles comporta un cúmul de tensió, apatia, desgana i un sentiment obsessiu pels problemes, amb una conseqüent incapacitat d'abstracció que impedeix, a la seva vegada, conciliar el son. A més, adquireixen temor cap al lloc de treball, i fins i tot els costa (als pacients) apropar-se a las zones que es troben al voltant del mateix.

Al segon estadi comencen a aparèixer símptomes de caràcter psicosomàtic com alteracions digestives -estrenyiment, diarrea, o dolors abdominals difusos- i hipertonia muscular degut a la tensió acumulada.

Els trastorns de la respiració, falta d'aire, palpitacions, i una forta acceleració del cor condueixen a llarg termini cap al tercer i més preocupant estadi.[...]

[...] resulta apropiat desconnectar dels quefers habituals, sobretot quan ha transcorregut un període dilatat de càrrega laboral. [...]

Els experts asseguren que el manteniment crònic de la situació pot ser determinant perquè apareguin trastorns que, per ells mateixos, suposen un risc per a la salut i la vida: una cardiopatia isquèmica, una diabetis mellitus, trastorns del ritme cardíac, angina de pit i deteriorament de la immunitat. Algunes d'aquestes conseqüències [...] poden ser responsables, fins i tot, d'una mort sobtada.

Un estudi publicat a The Lancet ha arribat a afirmar que les persones amb una vida tranquil·la tenen la meitat de risc de patir un atac al cor.

Hi ha explicacions científiques que sustenten que els períodes vacacionals resulten la millor medicina per millorar l'estat d'ànim i determinats problemes de salut. [...]

[...]

Les vacances són un període per relaxar-se i gaudir de l'avorriment, en el que el millor és no tenir obligacions, no dependre dels horaris i interioritzar que descansar no és perdre el temps. Allò ideal per gaudir d'elles és allunyar-se de tot allò que ens l'envolta diàriament. [...]

[...]

L'aspecte cultural i el descans formen el binomi fonamental a tenir present quan es planifiquen unes vacances. [...]

 
Diari de Girona
19 de novembre de 2006
Pàgina 15

Títol original: Massa ansiolítics
Massa ansiolítics

Els metges de capçalera alerten sobre l'abús d'aquests medicaments que es fa a l'Estat espanyol.

[...] s'estima que el 2,5% d'espanyols en consumeixen de manera regular i almenys un 15% de manera esporàdica.

A l'hora de buscar els perquè, hi ha claus sociològiques que ens donen la resposta: una societat del benestar amb escassa tolerància al fracàs, una activitat laboral cada vegada més exigent i insegura, la falta de suports familiars i xarxes socials (veïns, amics...), les dificultats de convivència i comunicació en el si de les famílies, la soledat... Potser per tot això, set de cada deu consumidors d'aquests psicofàrmacs són dones.

Però aquesta estadística pot estar distorsionada. De fet, [...] els homes no ocupen tant lloc en les dades perquè molts d'ells utilitzen l'alcohol com a ansiolític.

El problema greu d'aquestes substàncies, indicades per a casos de crisis agudes d'ansietat o com a "hipnòtic d'urgència", és el seu ús prolongat, ja que a més de crear dependència, pot tenir efectes secundaris seriosos i greus. [...] la importància que el metge de capçalera usi de manera racional aquest tipus de fàrmacs i, si cal, els retiri de la manera menys traumàtica possible per al pacient, seguint unes pautes concretes.

El consum de benzodiazepines (tranquil·litzants i ansiolítics) a Espanya augmenta cada any d'un 7% encara que en els últims 3-4 anys aquest increment es va alentint. Si se n'interromp el consum de manera brusca poden provocar problemes i malestar al pacient. En aquests casos, [...], solen aparèixer símptomes propis d'una síndrome d'abstinència, com mal de cap o nerviosisme, que indueixen l'afectat a continuar prenent la medicació. "La millor forma [...] de retirar el tractament de manera adequada consisteix a explicar al pacient que moltes d'aquestes molèsties tenen el seu origen en la dependència generada a la pròpia medicació i una possible solució passa per començar a reduir-la de manera gradual, entre el 10% i el 25% de la dosi cada dues setmanes, de tal manera que l'organisme a penes percebi aquesta disminució".

[...]

[...] els problemes que produeix l'addicció a les benzodiazepines són molt seriosos. A més de produir un autèntic escalfament de la memòria, interfereix en els processos cognitius i altera la capacitat de treball i d'atenció. I hi ha estudis [...] que demostren com el consum d'aquestes substàncies augmenta la sinistralitat vial i laboral.

 
El Periódico
19 de novembre de 2006
Pàgina 23

Títol original: Anuncis sense calories
Anuncis sense calories

Consumidors i experts demanen més límits a la publicitat de menjar ràpid adreçat a joves. Sanitat assegura que les normes són suficients i els publicitaris denuncien que "es vol matar el missatger".

[...] Les associacions de consumidors OCU i FACUA són partidàries d'un control estricte, però no de prohibir, mentre que l'Agència de Seguretat Alimentària i determinats experts creuen que ja hi ha prou controls i que l'assignatura pendent és educar en els bons hàbits alimentaris.

[...]

"La publicitat de productes que poden ser insans per l'alta aportació calòrica que tenen, pel contingut en greixos i sucres dirigida als joves s'ha de limitar a determinats horaris", va defensar Enrique García, de l'OCU. Per Rubén Sánchez, portaveu de FACUA, fa falta una llei específica que controli aquests aliments, ja que l'autoregulació s'ha demostrat insuficient. [...]

[...]

[...] al llarg de l'any 2007 la normativa es veurà enriquida amb el reglament d'al·legacions dels aliments, que exigirà un control previ de la informació de les propietats que s'anuncien en els missatges, i el d'etiqueta nutricional, que requerirà dades detallades sobre la composició calòrica.

[...]

El sector publicitari, en canvi, es mostra totalment en contra de qualsevol nova regulació, Ángel Riesgo, president de Consultors de Publicitat, estima que és molt perillosa la tendència actual de polítics i associacions que es reguli aquest tipus de publicitat dirigida a nens i a joves, per atemptar contra la llibertat d'expressió [...].

Riesgo opina que "és un error" considerar que el culpable és el missatger. [...]

[...]

 
El Mundo
18 de novembre de 2006
Pàgina 2

Títol original: Suplemento de hierro para lograr el embarazo
Suplement de ferro per aconseguir l'embaràs

Els problemes per a concebre són cada cop més freqüents entre les dones. Investigadors de la Universitat de Harvard (EUA) suggereixen que prendre suplements de ferro pot reduir el risc d'infertilitat per problemes ovulatoris. [...] La presència de ferro és essencial pel desenvolupament dels òvuls. Si els nivells d'aquesta substància són baixos, es poden produir problemes en el seu creixement.

 
El Mundo
18 de novembre de 2006
Pàgina 7

Títol original: Optimismo contra el catarro
Optimisme contra el refredat

Un estudi publicat a Psychosomatic Medicine conclou que les persones alegres i optimistes agafen menys refredats i grips que els seus homòlegs més tristos. Segons sembla, un caràcter vital ajuda a mantenir un sistema immunològic a prova de virus d'aquest tipus. Així mateix, també és possible que les persones felices donin menys importància a la raspera o a la congestió nasal típica d'aquestes malalties. En qualsevol cas, els que emmalalteixen malgrat el seu caràcter alegre, sembla que tenen símptomes més lleus i menys duradors.

 
La Vanguardia
18 de novembre de 2006
Pàgina 25

Títol original: Cuidado con los auriculares
Compte amb els auriculars

Creixen les consultes de pèrdua auditiva per escoltar música a excessiu volum.

A les consultes dels metges especialistes en la oïda (de nom otorinolaringòlegs) cada cop acudeixen més pacients joves amb problemes auditius. Els metges consultats culpen a l'elevada contaminació acústica ambiental a la què, en aquestos pacients, es suma una exposició continuada a elevats nivells sonors; sobretot, en concerts i locals musicals, i pel creixent ús de reproductors de música amb auriculars, que permeten escoltar música a elevat volum, en qualsevol part i a totes hores.

[...]

Una conversa normal és a 60 decibels. Nivells sonors de més de 85 decibels es consideren que poden causar dany auditiu. Però els auriculars permeten més de 100 decibels, el mateix que una discoteca (110-120). Una anàlisi del Clínic entre diverses desenes dels seus pacients adolescents ha indicat que escoltar música a 100 decibels sols un quart d'hora ja causa al 20% ó 30% dels joves una reducció de capacitat auditiva.

[...]

Els nivells sonors elevats i continuats causen, a més, estrès auditiu, un factor d'estrès psicològic; i es consideren un dels desencadenants d'acúfens o tinnitus. Es tracta d'una lesió auditiva que fa que es senti un brunzit -pot ser de forma temporal o constant- i, sovint, qualsevol so un poc elevat resulta així mateix dolorós. Al menys un 4% de la població sofreix acúfens de manera continuada.

Fins fa uns anys era un trastorn poc estès, que afectava a persones en la vellesa o a treballadors que desenvolupen tasques en condicions molt sorolloses.

[...]

[...] ara, per l'elevat soroll ambiental, va camí de convertir-se en una epidèmia i més entre els joves.

[...]

 
Pàgines: 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21