|
És l'afirmació del Dr. Santiago Dexeus a la taula rodona "El càncer de mama i les seves connotacions", que va tenir lloc a la Fundació Mútua General de Catalunya el passat 18 d'octubre.
El col·loqui es va celebrar amb motiu del Dia Internacional del Càncer de Mama. Van participar els professors Jordi Estapé i Santiago Dexeus, acompanyats pel Dr. Jesús Benito, cirurgià plàstic, la Sra. Dolores de Oya y Otero, Presidenta de l'AECC, Junta de Barcelona, la Dra. Tania Estapé, psico-oncòloga, la Dra. Adelaida Fandos, radiòloga i la Sra. Magda Oranich, advocada/pacient.
Més investigació
La jornada es va iniciar amb les paraules del catedràtic d'oncologia i director de la Fundació per a l'Educació i la Formació del Càncer (FEFOC), Jordi Estapé, que va parlar de com s'ha avançat en el diagnòstic precoç de la malaltia en els darrers 20 anys: "El més important és que ara es detecten els tumors petitíssims, d'aquí que el 80% dels càncers de mama es curin". No obstant, va assenyalar que no es pot confondre prevenció amb diagnòstic precoç i va aclarir que "la prevenció significa conèixer les causes d'una cosa i evitar-les", i ara, encara, no es coneixen les causes del càncer de mama. "Sabem que l'exercici físic disminueix la seva incidència i que la dieta mediterrània és protectora", va afegir, i va concloure amb aquestes dades: "El 2005 es van diagnosticar 15.000 casos i el 2010 van ser 20.000, un increment del 33% que denota el fracàs de la prevenció i la necessitat de continuar investigant". El professor Estapé va parlar també del peatge que han de pagar les persones tractades: problemes físics, psicològics, socials i laborals.
Aspectes psicològics
Sobre els aspectes psicològics i socials de les dones que pateixen o han patit un càncer de mama va aprofundir la Dra. Tania Estapé, psico-oncòloga de la Fundació FEFOC, que va explicar, entre altres moltes coses, el que anomena "síndrome de l'espasa de Damocles", és a dir, la por de moltes dones a que la malaltia reaparegui quan tot va bé, , va remarcar. També va denunciar "la tirania del pensament positiu" que es projecta en les dones diagnosticades, ja que d'uns anys ençà hem passat de "quina pena la persona amb càncer" a "ha de de ser positiva" i va demanar/pregar que a les persones que estan passant per aquest tràngol vital se'ls hi permeti sentir i expressar les emocions de tristesa i angoixa "perquè suprimir-les implica pagar un peatge molt car en el futur".
Acte seguit, van prendre la paraula la Sra. Dolores de Oya y Otero, Presidenta de la Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), Junta de Barcelona, la Dra. Adelaida Fandos, radióloga, el Dr. Jesús Benito, cirurgià plàstic i Sra. Magda Oranich, advocada, en qualitat de pacient que ha superat un càncer de mama.
Humilitat del metge
Va concloure el torn d'intervencions el professor Santiago Dexeus, que va fer èmfasi en la importància de la humilitat que han de tenir els metges: "No pensar-se que pel fet d'haver fet una gran cirurgia som uns déus. No som res, som un instrument professionalitzat que servim per a la curació d'un pacient, però qui es cura i qui pateix és el pacient, no el metge". Dexeus es va mostrar convençut que davant una dona a qui es diagnostica un càncer no es pot parlar de percentatges, "ni dir que té un 94% de probabilitats de curació, perquè què passa amb el 6% restant? Se li ha de parlar de tumor que tenim que aturar", i tampoc s'ha de parlar de lluita, perquè "aquest sentiment d'haver estat escollit per la malaltia d'una manera arbitrària és molt dur de superar".
Al final de les exposicions dels ponents va tenir lloc el col·loqui amb el públic assistent, que va formular diverses preguntes i va poder exposar les seves inquietuds, preocupacions i dubtes.
|
