Restauració de la capella de la Universitat de Cervera

La Fundació Mútua General de Catalunya, juntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat i el Patronat de la Universitat de Cervera van signar, el 16 de març de 2005, el conveni de col·laboració per a la restauració de la capella o paranimf de la Universitat.

La Universitat de Cervera

L'espai que ocupa la Universitat de Cervera des del segle XVIII deixa entreveure la importància que va tenir. La va fer construir Felip V per traslladar-hi els estudis de tots els altres centres universitaris de Catalunya. Va ser, així, l'única universitat que va funcionar a Catalunya entre els anys 1740 i 1842 i en ella van estudiar-hi personatges com Narcís Monturiol, Joan Prim, Jaume Balmes i Milà i Fontanals.

Després que la universitat fos traslladada a Barcelona el 1842, l'edifici ha tingut diverses utilitzacions. Actualment, allotja diferents institucions i entitats, com un institut d'ensenyament mitjà, un centre de formació professional, un centre associat a la Universitat a distància, un dipòsit documental depenent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i l'Arxiu Històric Comarcal. També hi tenen lloc diferents actuacions culturals (concerts, exposicions, etc.).

Descripció arquitectònica

La Universitat de Cervera és un exemple paradigmàtic de l'arquitectura civil i militar del segle XVIII a Catalunya. És un edifici majestuós de grans proporcions (10.400 m2) i de línies classicistes, i insòlit, si es compara amb la resta d'obres de l'època al país. El seu esquema, de planta rectangular amb torres als angles, consisteix en tres mòduls espaiosos disposats entorn de tres gran patis interiors.

Les obres de la Universitat de Cervera es van iniciar l'any 1718 i es van realitzar molt lentament. Així, fins el 1740, i no estant encara la Universitat acabada, no es van començar a realitzar classes en el nou edifici. De tota manera, entre 1745 i 1751 les obres van restar pràcticament interrompudes. La capella (denominada també Teatre Major i Paranimf) fou inaugurada el 18 d'octubre de 1762. El retaule i l'ornament de la capella, traçat i realitzat per Jaume Pedró, ho fou el 1777. La cúpula s'enllestí el 1789.

Del primer període és la façana principal d'estil barroc, datable entre 1726 i 1740 (any en què s'inaugurà l'edifici inacabat). Al centre de la façana hi ha la portalada amb columnes; a sobre hi ha una placa commemorativa, una imatge de la Immaculada Concepció i una gran corona reial al cim de la cornisa.

El 1751 es donà un nou impuls a l'edifici. Les noves tendències arquitectòniques es fan evidents si comparem la façana principal amb la interior, que és d'un acusat esperit clàssic.

Es va conservar l'estructura de la planta, malgrat la desaparició d'elements com els pous del pati de l'entrada o el canvi en la disposició de les escalinates principals i les escales dels torreons. La disposició general entre palatina i militar, adopta l'estructura d'un gran edifici organitzat entorn a dos patis i amb un cos de baixa alçada i avançat. El llenguatge de la façana exterior, de forta influència del classicisme francès i d'un barroc més moderat, es converteix, amb la intervenció de mestres i artesans locals en una façana d'un barroc peculiar i sense precedents a Catalunya.

El paranimf

El cos central de l'edifici, situat perpendicularment a la façana, entre dos patis quadrats amb una cisterna o templet al mig, allotja el paranimf, un espectacular espai en forma de capella de tres naus amb una cúpula hemisfèrica, presidida per un magnífic retaule. El retaule, de marbre i alabastre de colors és l'obra mestra de l'arquitecte i escultor Jaume Pedró (1780-87).

Els diferents espais que constitueixen el paranimf són la sala principal formada per tres naus, l'espai del retaule que forma un petit absis, les dues dependències situades al costat del retaule i les llotges que formen una planta entresol a cada costat.

El conjunt escultòric, l'anàlisi del qual no pot deslligar-se en absolut del pla arquitectònic de la capella, és d'una gran cura compositiva, de ritmes alternants i convergents en el moviment ascensional de la Verge. Aquest moviment és realçat per la cúpula, que dóna al conjunt una il·luminació i una teatralitat del tot aconseguida.

La restauració

L'actuació de restauració que es proposa correspon a l'edifici central de la Universitat. Es consolidaran exteriorment les façanes i coberta, arranjant tots els elements constructius que s'han deteriorat o estan malmesos. També l'espai de les golfes es millorarà constructivament i s'adequaran l'aïllament tèrmic, les instal·lacions i l'accessibilitat.

L'obra principal abordarà la restauració de la capella o paranimf, situat a la planta primera, amb les tres naus construïdes amb dues fileres de pilars, que es tanquen amb voltes de rajola, amb el cimbori de gran interès escultòric. Es restaurarà el conjunt de l'espai que formen les naus del paranimf, millorant elements construïts, com el terra i els paraments dels murs i voltes, completant les instal·lacions que han d'adequar-se a la funció actual.

La sala principal haurà de renovar el terra perquè pugui oferir una utilitat d'espai plurifuncional. Per això, s'haurà d'adaptar tot el subsòl a les noves instal·lacions de llum i condicionament climàtic, i també s'hauràn de tenir en compte les determinacions de l'estudi acústic, que són les que prevaldran per a concretar el terra adequat. La il·luminació es tractarà de forma específica depenent de l'espai. Es tractaran de forma diferenciada la sala multifuncional, les dependències auxiliars vinculades al paranimf i el conjunt format per la cúpula i el retaule.

La restauració dels paraments interiors es farà tenint en compte la diversitat dels materials, com l'estuc de calç, la pintura sobre guix, la pedra i la pedra policromada. En cada cas, s'haurà de procedir als treballs adequats a les característiques pròpies i a l'estat de conservació dels materials a restaurar. Un aspecte singular i que té un interès especial és el de les balconades que tanquen les llotges de l'entresol. Aquestes han sofert diverses destruccions i caldrà abordar tant els elements de fusta tallada i policromada amb daurats, com la possibilitat de reconstruir els finestrals i els complements de fusta tallada, que havien estat construïts originalment. Les portes de les sagristies també formen part del conjunt monumental, caracteritzat pel frontal del paranimf, i mostren l'interès més singular, junt amb la cúpula, que també conserva elements escultòrics sota la cornisa, i les figures dels àngels repartits dintre dels forats d'il·luminació, amb els calats de transparència reixada.

Més informació al telèfon 93 209 31 82