Restauració de la Seu Vella de Lleida

El conjunt de la Seu Vella és l'obra senyera de la ciutat de Lleida. L'edifici és de planta basilical de creu llatina, amb tres naus limitades per un acusat transepte, al qual s'obre la capçalera formada per cinc absis. Per aquest tipus de planta, la Seu ha estat incorporada dins el que s'anomena Escola Hispanollenguadociana. Si bé la planta de l'edifici és romànica, l'alçat incorpora novetats gòtiques, com la volta de creueria o el cimbori, fets que han portat a utilitzar termes com ara tardoromànic o protogòtic per a catalogar-la.

La capella de l'Epifania o de Requesens

La Capella de l'Epifania o de Requesens està considerada la més sumptuosa de totes les de la Seu Vella, perquè és la que ha sofert menys els avatars històrics i, per tant, manté encara part de la seva estructura decorativa original.

Aquesta capella, oberta al mur de l'epístola, conserva una funció funerària. Fou erigida durant l'última dècada del segle XIV i manté una estructura arquitectònica habitual en les capelles gòtiques: un tram allargat i la capçalera poligonal. Com a elements ornamentals destaquen els motius heràldics i els figuratius. Aquests envaeixen tant els nervis de la volta de creueria, els culs de llàntia que suporten els arcs, com la superfície del mur que ho permet. La clau de volta central, amb la representació del bisbe fundador, Guerau de Requesens, als peus de la Verge Maria, és l'element més luxós de tota la capella.

Al mur de l'epístola, hi ha restes notable de l'arcosoli de Lluís de Requesens, l'únic sepulcre conservat del segle XVI a la Seu.

La capella posseeix una petita sagristia, oberta en el mur absidal de l'Evangeli, i una cripta, amb accés des de l'exterior de l'edifici.

La Fundació col·labora en la restauració dels paviments, pintures murals, escultures i vitralls de la capella.

Més informació al telèfon 93 209 31 82