Inici > Products > Fiscalitat > Impost de Successions i Donacions

Impost de Successions i Donacions

L'impost de Successions i Donacions (ISD) grava els increments de patrimoni obtinguts a títol gratuït, és a dir, sense cap tipus de contraprestació, per les persones físiques. L'esmentada obtenció gratuïta pot resultar de dues causes diferents:

  • via mortis causa, és a dir, les successions hereditàries
  • per actes inter vivos, és a dir, les donacions.

Normalment es considera que l'ISD és un impost complementari de l'IRPF. Mentre aquest últim grava els increments de patrimoni produïts en una transmissió amb contraprestació (per exemple, una compra-venda), l'ISD grava el que col·loquialment anomenem regals i herències. Una mateixa transmissió no pot tributar alhora per IRPF i per ISD.

El subjecte passiu és sempre el beneficiari de la transmissió. L'ISD és un tribut transferit a les Comunitats Autònomes, per la qual cosa existeixen diferències de tributació en unes i altres. Per establir en quin territori es produeix la transmissió es tindrà en compte:

  • en les successions, la residència habitual del difunt;
  • en les donacions, amb caràcter general, la residència habitual de qui ha estat afavorit per la donació; quan tinguin per objecte la transmissió de béns immobles o drets sobre béns immobles, el territori on estiguin situats aquests béns.

Els canvis en la regulació de l'ISD, establerts per la Llei 26/2009 del Parlament de Catalunya, de 23 de desembre, de Mesures fiscals, financeres i administratives de 2010, han suposat la desaparició d'aquest per a la majoria dels contribuents, estant subjectes exclusivament a ell els grans patrimonis.

Amb la voluntat d'alliberar de l'impost els patrimonis petits i mitjans, la nova regulació de l'ISD, eleva de forma radical els mínims exents, que passen de 18.000 a 500.000 euros (més un màxim de 150.000 addicionals) per a les herències entre cònjuges, y de 18.000 a 275.000 euros (més un màxim de 125.000 addicionals) per a les herències de pares a fills. A més, es manté la bonificació del 95% per a la vivenda habitual del difunt, amb un límit de 500.000 euros, i s'incrementen altres reduccions.